 |
|
||||||||
 |
|
||||||||
 Hom suposa que l'origen del poble fou una antiga alqueria sarraïna, que explotava mines d'argent. El topònim és esmentat en un pergamí de Ramon Berenguer IV, datat al s. XII.
Segons referències, ja que no es conserva el document original, Ramon Berenguer IV donà el lloc a Ramon de Ganagod, exceptuant el delme i la primícia de la vila, que es repartien entre la casa comtal i l'arquebisbe tarragoní. Durant vuitanta-quatre anys la família Ganagod governà el lloc d'Alforja i els seus termes, govern que s'extingí a la mort de Pere dels Arcs, nét de Ramon de Ganagod, que deixà els seus senyorius al monestir de Bonrepòs, el qual un any després, el 1243, decideix vendre tota la deixa a l'arquebisbe Pere d'Albalat, que des de llavors es converteix en senyor de l'anomenada baronia d'Alforja, i el castell es convertí sovint en residència dels arquebisbes.
L'any 1464 es pronuncià contra Joan II, motiu pel qual fou assetjada per la gent de la baronia d'Escornalbou i s'hagué de retre per falta de provisions. Durant la guerra dels Segadors, participa d'una manera molt activa en la lluita, juntament amb tots els pobles de la Comuna. També durant la guerra contra Felip V, com a la resta de llocs del camp, es posà al costat de l'arxiduc Carles i aportà soldats a la lluita. La guerra del francès provocà una forta crisi econòmica, i el poble fou obligat diverses vegades a subministrar aliments a les tropes. L'any 1810, gent del poble atacaren els francesos a les Borges, però caigueren en un parany i es produïren diverses morts. Durant les lluites del s. XIX, Alforja es declarà a favor dels absolutistes i es produïren sovint enfrontaments entre un i altre bàndol. Fou també durant la Revolta dels Malcontents la capital dels insurgents del Camp, sota el comandament de Joan Rafí i Vidal. Personatges destacats d'Alforja En Josep Crivillé, enginyer militar, dissenyador de la Rambla Nova de Tarragona, i coautor amb Josep Ruiz del llibre "Descripción geográfica, histórica, estadística e itinerario que acompaña el mapa estadístico de la provincia de Tarragona" (1946). També cal mencionar Josep Salvadó Jassans (escultor, signa amb el segon cognom, 1938), Josep Rull (escultor), Jordi Olivé (fotografia), Jaume Queralt (pintor). El sociòleg Octavi Fullat i Genís (1928) és autor d'una trentena de llibres. El llatinista Joaquim Balcells i Pinto és d'ascendència alforgenca i a la seva casa pairal l'any 1925 Wilhem Meyer-Lübke redactà l'obra "Das Katalaniche", la qual ha estat una de les fites bàsiques en el reconeixement del català com a llengua independent en els estudis de romanística. |
|||||||||
 |
|||||||||
El mes de desembre s'organitza el Parc de Nadal, el gener se celebra Sant Antoni i el
mes de juny Sant Joan.
|
|||||||||
|
|||||||||
 És interessant l'església parroquial de Sant Miquel, que porta la data de 1637, de línies airoses i amb un esvelt campanar.
Cal destacar també el Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver, de gran devoció popular. L'actual edifici, sense gaire interès arquitectònic, és construït damunt d'un de primitiu, datat als voltants de 1243, ha sofert al llarg del temps estralls i destruccions. Fou reconstruït despres de la Guerra Civil de 1936-39. També es pot veure l'ermita de Sant Antoni, datada al s. XVIII. |
|||||||||
|
|||||||||
 - Cortiella, F.Anguera, Pere.
-Història d'Alforja.- - Jassans, Miquel.- Noms de lloc i de persona d'Alforja i Cortiella.- - Anguera, Pere.- Història dels Pobles del Baix Camp.- - Gran Enciclopèdia Catalana - Guia Turística de Tarragona.- |
|||||||||
|
|||||||||
| Ajuntament | El Municipi | |||||||||
L'any 1154, la vila i
l'església d'Alforja surten esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV dirigeix a
l'arquebisbe tarragoní Bernat de Tort.
El
tercer diumenge de juliol es fa la coneguda Festa Castellera i hi ha l'Aplec de sardanes;
l'últim diumenge de juliol es cuina arròs en una paella de grans dimensions.
