Història
Hom suposa que l'origen del poble fou una antiga alqueria sarraïna, que explotava mines d'argent. El topònim és esmentat en un pergamí de Ramon Berenguer IV, datat al s. XII.
L'any 1154, la vila i l'església d'Alforja surten esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV dirigeix a l'arquebisbe tarragoní Bernat de Tort.
Segons referències, ja que no es conserva el document original, Ramon Berenguer IV donà el lloc a Ramon de Ganagod, exceptuant el delme i la primícia de la vila, que es repartien entre la casa comtal i l'arquebisbe tarragoní.
Durant vuitanta-quatre anys la família Ganagod governà el lloc d'Alforja i els seus termes, govern que s'extingí a la mort de Pere dels Arcs, nét de Ramon de Ganagod, que deixà els seus senyorius al monestir de Bonrepòs, el qual un any després, el 1243, decideix vendre tota la deixa a l'arquebisbe Pere d'Albalat, que des de llavors es converteix en senyor de l'anomenada baronia d'Alforja, i el castell es convertí sovint en residència dels arquebisbes.
En els s. XIII i XIV, hi hagué a Alforja una activa comunitat jueva i l'any 1393, el poble hagué de comprar el perdó reial a Joan I pels excessos contra els jueus, que es produïren dos anys abans. Al llarg dels s. XIII i XIV, sembla ser que conegué força prosperitat econòmica. Fou membre de la Comuna del Camp, almenys des de 1322.
L'any 1464 es pronuncià contra Joan II, motiu pel qual fou assetjada per la gent de la baronia d'Escornalbou i s'hagué de retre per falta de provisions.
Durant la guerra dels Segadors, participa d'una manera molt activa en la lluita, juntament amb tots els pobles de la Comuna.
També durant la guerra contra Felip V, com a la resta de llocs del camp, es posà al costat de l'arxiduc Carles i aportà soldats a la lluita.
La guerra del francès provocà una forta crisi econòmica, i el poble fou obligat diverses vegades a subministrar aliments a les tropes. L'any 1810, gent del poble atacaren els francesos a les Borges, però caigueren en un parany i es produïren diverses morts.
Durant les lluites del s. XIX, Alforja es declarà a favor dels absolutistes i es produïren sovint enfrontaments entre un i altre bàndol. Fou també durant la Revolta dels Malcontents la capital dels insurgents del Camp, sota el comandament de Joan Rafí i Vidal.
Personatges destacats d'Alforja
En Josep Crivillé, enginyer militar, dissenyador de la Rambla Nova de Tarragona, i coautor amb Josep Ruiz del llibre "Descripción geográfica, histórica, estadística e itinerario que acompaña el mapa estadístico de la provincia de Tarragona" (1946).
També cal mencionar Josep Salvadó Jassans (escultor, signa amb el segon cognom, 1938), Josep Rull (escultor), Jordi Olivé (fotografia), Jaume Queralt (pintor).
El sociòleg Octavi Fullat i Genís (1928) és autor d'una trentena de llibres.
El llatinista Joaquim Balcells i Pinto és d'ascendència alforgenca i a la seva casa pairal l'any 1925 Wilhem Meyer-Lübke redactà l'obra "Das Katalaniche", la qual ha estat una de les fites bàsiques en el reconeixement del català com a llengua independent en els estudis de romanística.
© Ajuntament d'Alforja, Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat
Amb el suport de: 
